Encara a Súria

Des de Súria una altra vegada intentant fer vacances però no me’n surto gaire… Continuo tenint 18 anys, cursant el meu primer any a la carrera d’Educació Primària, ara, això sí, acabant el dossier d’aprenentatge en forma de blog proposat des del mòdul de Processos i Contextos Educatius II. Espero haver-me’n sortit amb totes les entrades que he anat fent, que us hagin estat entenedores i que, en millor dels casos, us hagin motivat per provar-ne almenys una que desconeguéssiu. En qualsevol cas, a mi m’ha servit per a fer un primer contacte amb totes les noves TIC i alhora compartir-les amb la resta de companys i segur que en els propers mesos i amb el que em resta de carrera n’aniré aprenent més, però d’entrada aquest primer contacte m’ha donat un impuls important per anar-hi perdent el respecte i anar atrevint-me a provar eines noves. D’algunes de les entrades que he fet ja en tenia una lleugera idea, però d’altres les desconeixia totalment. Alhora fer el blog m’ha servit per reforçar les tècniques bàsiques d’estudi i d’agilitat per l’escriptura, la capacitat de sintesi, d’estructuració…

Ampliar les meves entrades m’ha servit per aprofundir i conèixer-les més i el fet d’haver de concloure-les sempre amb una reflexió final m’ha ajudat a tornar-me-les a replantejar i mirar-me-les des d’un angle més crític i amb una mica de perspectiva.

De moment, per aquest any, ja dono el meu blog per tancat, l’any que ve ja ho veurem! Me’n vaig a celebrar-ho!!!

Bon cap d’any des de Súria amb la Beth!

Tota una perla

És un servei de marcadors socials molt visual i intuïtiu que pot ser molt útil a l'aula a l’hora de fer presentacions d'un tema per part del professorat, també per a la presentació d’adreces d'internet on l'alumne pot realitzar la cerca de la informació sobre un tema en concret, així com per a la presentació d'altres recursos per la realització d'una tasca determinada, per a la presentació d'un tema treballat per l'alumnat, per a l’exposició de conclusions de projectes, -produccions escrites i orals realitzades i publicades prèviament ...

T’animes a crear un pearltree? és molt senzill... només entrar a la web, hi tens dues opcions: Creare your account o log in; si és la primera vegada que hi entres i per tant encara no tens cap compte obert, has de posar-hi el teu nom d'usuari, un e-mail i la contrasenya que vulguis, cliques a OK i ja pots començar a crear el teu mapaweb. Quan en tinguis un, la resta de vegades que vulguis entrar només hauràs de clicar a log in i escriure-hi el nom d'usuari i la contrasenya.

Què és una perla? Una perla serà la que centralitzarà el nostre arbre. Al fer clic sobre ella s'obrirà una pantalla, així com instruccions per afegir-hi més perles. Des d’aquesta perla central podem començar a confeccionar el nostre arbre, creant totes les perles que vulguem, les qual podran tenir associades altres perles. Encara que d’entrada pugui semblar una mica complexe, és molt intuïtiu i senzill d'utilitzar, ja que les perles les trasllades fàcilment d'un lloc a l'altre fent clic sobre elles mateixes i movent-les.

Us explicaré més detalladament com crear-ne una: partim de la pantalla buida on hi trobarem l’opció add pearls per agregar una perla. En agregar-la se'ns obrirà una finestra amb quatre opcions de perles, entre les quals podem triar si volem un diagrama per fer un esquema, pearltree, o simplement afegir hi una web page, una nota o bé fotos.

Si triem la primera opció, abans de res cal donar nom a l’esquema, al pearltree. I finalment, un cop ja el tenim anomenat, l'agreguem. Ja el tenim creat!

Per a la segona opció ens caldrà fer servir la direcció URL d'una pàgina web. Cliquem la icona que porti aquest títol i li afegim l'enllaç allà on ens ho demani i hi agreguem la perla. Ara ja tenim la nostre perla en un lloc web.

Tercera opció: en seleccionar una perla de nota ens permetrà afegir una descripció sobre el tema, comentari, apunts importants, anotacions...tindrem també diferents opcions de format per crear la nostra nota. Finalment li assignarem un nom a la perla de la nota i ja està llesta per agregar-la-

Quarta i última opció: imatge o fotografia. Afegir una imatge o fotografia com a perla és molt fàcil i senzill, només ens cal afegir-la i automàticament ja ens hi apareixerà ja la imatge triada.

I llestos! no era difícil, oi?

Ja teniu el pearltrees començat...però caldrà anar-lo ampliant.

El pearltree creat podrem compartir-lo tant en les reds socials com amb els amics, i també podem importar-lo al nostre navegador de preferència.

Pel que fa al meu pearltree, he optat per penjar-lo, aquí, al meu blog;

Com podeu veure de la meva perla central, on hi ha el meu perfil, en surten dues perles més, la del meu núvol i la del comunicador Òscar Dalmau; si les cliqueu veureu que en tenen moltes més d’associades. A la del meu núvol podeu anar accedint a totes les diferents diferents que he anat elaborant i on hi tinc el meu propi perfil. La de l’Òscar va ser la que vaig utilitzar per fer la presentació del treball del Bon Comunicador, juntament amb l’assignatura de COED.

Penso que és una eina molt útil, tant per ús personal com per a fer presentacions i exposicions de treball o d’algun tema que es necessitin fer moltes ressenyes web i així poder.hi connectar amb aquestes, actualitzades al moment.

Ja tinc power

Per viure al segle XXI cal que els tots adquirim diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). 

A la Universitat, tots els estudiants d’educació, a partir de l’assignatura de GITIC, ens eduquen en la competència digital perquè puguem ser-ne competents. Les TIC ens ajudaran de diverses formes, tant en el procés d'ensenyament com en el d’aprenentatge. A més a més, els estudiants, amb el suport de les TIC, podrem gestionar millor la informació i comunicar-nos fàcilment amb la resta de companys, tant si són docents com estudiants, per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarem en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la nostra professió.

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició s'anomena alfabetització digital. En la presentació que he fet, us explico el conjunt de competències digitals que ha de tenir un mestre per tal de dur correctament a terme la seva professió. Us les explico des de dos punts de vista, per una banda segons la UNESCO i després segons la ISTE. En destaco aquests dos degut a la seva rellevància en l’actualitat. 

Veiem que, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la nostra formació com a mestres, demana una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Aquesta és la presentació anunciada: 

Parlem?

En aquesta entrada us donaré uns consells que et seran de gran ajut per quan hagis de fer una presentació oral. Però aquests consells no me’ls invento jo, ja que tot just n'estic aprenent, per això et vull presentar un llibre que m'està anant molt bé, es tracta del llibre “Com parlar bé en públic” de la Joana Rubio i d’en Fransesc Puigpelat. Aquest llibre ens vol fer veure la importància de saber fer una bona exposició oral i alhora referint-se a tot els altres codis que també hi són presents per tal de que quedi completa i bé. 

Això vol dir que no podem pretendre desenvolupar una habilitat linguística sense tenir en compte les altres. Totes hi són en joc, com tot seguit comprovareu.

En el llibre citat, s'explica:

· Per començar, la importància de la comunicació oral. Preguntant-se si és pot aprendre, això de parlar en públic, o si és més una capacitat innata i immillorable, diferenciant el que és la bona retòrica de la dolenta. La primera dificultat a la que ens exposem a l’hora de comunicar-nos oralment són els nervis, i call saber-los gestionar. Finalment, ens exposa les quatre preguntes bàsiques que ens hem de fer per tal d'assegurar la coherència de la nostra presentació.

· En segon lloc ens explica una mica tots aquells aspectes que cal tenir en compte quan parlem en públic. Per una banda cal tenir present la naturalitat, mostrar una actitud natural i còmode és molt important, així com també saber fer una bona improvització, i donat que dominem el tema que exposem i presentem, hem d’intentar que quedi el màxim natural possible, demostrant així aquest domini i que alhora farà molt més amè el nostre discurs. Com més ho fem, millor quedarà, ja no ens hem de refiar al 100% de la nostra memòria, primer perquè ens pot fallar i per tant refiar-nos-en totalment és perillós, però tenir-ho tot memoritzat o escrit tampoc és bo ja que es notarà més forçat i menys creïble. Per això segurament insisteix en què no ens ho hem de jugar tot a una carta, apostant només amb la nostra memòria i portar-la al límit, refinat-nos-en massa. Per altra banda també ens explica la importància del “feedback”; o sigui, la mirada, l’ntercanvi de mirades. La veu també, encara que no ens ho sembli, és molt important, és a dir, utilitzar un to adequat i una bona entonació segons el discurs. La interpretació que faci l’oïent de l’explicació pot dependre molt de l’entonació i el to que utilitzi el comunicador quan exposi el discurs. Tant la respiració com els silencis són super importants, si no en fem estem dient que tindríem una comunicació sense descans i això pot ser molt dur, tant pels oients com pel comunicador. Per tant, fer varis silencis, és sagrat.

· Cal tenir cura del llenguatge en el que ens expressem. Primer cal tenir clar que el nostre discurs ha de ser clar, precís i breu. L’orador ha de tenir molt clar el missatge que vol transmetre als oients, per així garantir que aquests el rebran correctament i de la mateixa manera. Una tècnica bàsica que se’ns proposa és la d'explicar a base d'exemples. També ens afegeix que una bona explicació sempre pot anar acompanyada de l'humor, i si se sap introduir amb gràcia és el millor ja que es capta més l'atenció del públic. També ens anomena algunes figures retòriques com serien la paradoxa, l’eufemisme, l’antítesi, la ironia, l'onomatopeia, l'asíndeton, la pregunta retòrica, el clímax, el circumloqui, l'hipèrbole, la minimització, la personificació, el sinècdoque, el retardament o suspens, l'anticipació o el recordatori, l'explicació i la repetició. Però, en qualsevol cas, el que és essencial és parlar un català correcte, o bé la llengua amb la que ens estem comunicant, cal dominar-la perfectament.

· El llenguatge corporal, l'actitud que hem de mantenir davant d'un auditori, la posició corporal, la gesticul·lació que emprem, la mirada, el control del cos en cada moment. I el que sobretot encomanen, i crec que és essencial, és començar amb un somriure, tant per tu, que et sentiràs més segur i acollit, com pel públic ja que tindrà més ganes d'escoltar-te i estarà més atent.

·També veurem com hi entra en joc la comunicació digital, recomanant-nos uns tipus de mitjans audiovisuals, més adients segons el tipus de presentació que fem, i alhora com transmetre aquesta informació correctament.

· Hi ha una altra competència comunicativa que cal dominar com a bons comunicadors, i és l'escrita. Per fer una bona presentació oral cal dominar el codi escrit per poder ’elaborar un bon guió, que serà el suport necessari alhora de fer la presentació i que és molt important que el tinguis ben estructurat perquè, el tenir molt volum d’informació és important però cal tenir-la recollida en un esquema o guió, que potser s’acabarà memoritzant, però serà el teu suport, essencial a l’hora d’estrucuturar bé les idees que vols transmetre en la presentació. I no embolicar-te ni repetir-se. En aquest capítol s'explica què és un guió, i el mètode que cal seguir per elaborar-ne un. Per a l’elaboració d’un bon discurs és important la creativitat, i buscar tècniques per estructurar-se’l, com serien: els mapes conceptuals, tècnques per valorar i sintetitzar, saber escoltar que ens expliques aquesta rara virtut, tècniques per a ser més positius, saber veure el costat positiu de les coses que també hi és sempre.

· Tot discurs ha de tenir una estructura, on la introducció i les conclusions són claus, ja que al ser una al principi del discurs i l'altre al final són els dos moment els quals l'espectador està més atent.

· Pren molta importància també el desenvolupament de la presentació oral o discurs, se’ns explica tant per a discursos per informar com per altres dissenyats més per convèncer. S'han d'establir unes pautes d'atenció. Se’ns expliquen les notes, la reiteració: clau en un llenguatge en el discurs i finalment el decàleg del llenguatge oral.

· Per acabar, en el llibre s'expliquen vuit exemples d'altres situacions comunicatives.

1a la conversa de contacte

2a encàrrec

3a conversa telefònica

4a entrevista per a buscar feina

5a la compravenda

6a la negociació, la discussió

8a el debat

Revisant el treball del “Qui ets tu” m’adono que em serveix com a ampliació d’aquesta entrada pel que fa a les recomanacions a l’hora de parlar en públic. 

Aquest és un exercici fet a principi de curs que consistia en fer una descripció subjectiva d’una persona mitjançant una foto, feta per mi, que suggerís la persona escollida. Després s’havia de presentar davant de la resta de la classe, tot un col·lectiu de gent encara força desconegut i amb molts dels quals encara no t’hi havies parlat. Tot i que encara no havia llegit aquest llibre, de manera intuïtiva ja vaig seguir algunes de les pautes que s’hi referencien, com per exemple, vaig preparar-me un guió, i com que era breu, vaig memoritzar-lo, i a més a més, com que coneixia força la persona, i per tant dominava el tema, perquè tenia clar el que aquella persona em transmetia. a més a més tenia un suport visual, que anteriorment havia retocat digitalment. 

Reflexionant-hi arribo a la conclusió que potser no vaig cuidar gaire tot el tema de la posició corporal i que segurament m’he de forçar més en la contacte visual i el “feedback”.

Digital

Segons Guillem Orozco, un professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic. 

Ens afirma que cal tenir present que no pel fet de ser audiència ja tinguem les capacitats necessàries per saber interpretar allò que veiem i/o escoltem. Tots som audiència, és una afirmació obvia però alhora no ho és tant, i ell ho compara amb el fet de ser home o dona. 

L’audiència per internet queda més clara. Hi ha la creença que una imatge és universal, que tots sabem interpretar-la directament, a diferència d’un ordinador, en què cal aprendre a fer funcionar els programes, saber-ne els seus codis. No és veritat que tot ho sapiguem fer, per interpretar qualsevol imatge requereix un entrenament, per tal que no passi que acabem donant més importància a una cosa o menystenim a una altra. D’aquí ve la manipulació, el fet de poder modificar una imatge en diferents plans, per exemple, per fer-te fixar en una cosa i no no en una altra. Aleshores ja no es representa la realitat sinó que se’n fa una representació interessada. Si no tens un entrenament, creus que ho saps interpretar i que tens una visió adequada d’allò que s’està emetent. Però cal educar l’esperit critic. Pots representar una cosa de moltes maneres diferents i manipular el punt de vista dels qui reben la informació. 

Aquesta educació, no només s’ha de donar a l’escola sinó en molts àmibits. Hi intervenen molts factors, però els principals són les dues institucions educatives per excel·lència, l’escola i la família, que són els dos grans pilars del desenvolupament de l’infant, però també ho són els mitjans, tot i que a menor escala. En última instància el què un infant miri a les pantalles, tant des de casa com des de l’escola, estarà pautat, però seran els mitjans qui ofertaran aquestes pantalles, per tant els mitjans de comunicació han de reconèixer la seva responsabilitat i no se’n poden evadir. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme, com és la d’educar, ja que si un nen està a casa sense adults, potser n’acabi fent un abús, per tant cal obligar als mitjans a què assumeixin aquesta responsabilitat i actuïn adequadament. Sobretot el nen i l’adolescent són els més influenciables. Veiem doncs que família i l’escola van molt lligades i han co-educar els infants, perquè al final, la tele també té els seu propis interessos i ens fa veure allò que vol que vegem. 

A les pantalles no s’hi veu tot, hi ha una producció al darrere, és interessant ensenyar com s’ha fet tota aquesta, per així veure més enllà del que es veu en una pantalla. El que vindria a ser el MAKKING OFF (interessant el maquillatge, vestuari…) 

Hem de dotar d’instruments als nens, em refereixo a instruments tecnològics, per tal que amb aquesta dotació es complementi tota la instrucció pedagògica. Sovint tot allò que ve a la imatge, és un complement del que ha dit el professor, però s’hauria de tendir a donar molta més rellevància a tota la lògica instrumental i no només a partir de les lectures i representacions que es faran d’aquesta. S’han de fer reflexions i se li ha d’ensenyar a construir aquests coneixements. Actualment la perspectiva pedagògica està molt desaprofitada, les tecnologies es veuen només com una cosa fàcil a l’abast, però no s’hi acaba d’aprofundir com a eina pedagògica instrumental. 

Hem de fer una alfabetittzació completa dels mitjans de comunicació per tal d’establir una pedagogia de cadascun d’ells, un camp d’acció pedagògica de pensament i de diferents pedagogies, amb unes competències per posar a prova si sabem veure, interpretar i dominar el mitjà programatori i comunicatiu. Actualment aprenem d’una manera autodidacta però que ens permet avançar a passos agegantats. Amb tot, hem de ser conscients que no naixem amb un xip posat sinó que necessitem el suport d’un professional, d’algú que ens orienti a través d’un procés educatiu. Els infants d’ara són producte de més avenços per les situacions que hem anat veient.

Com a aprofundiment sobre aquesta entrada, he buscat un vídeo d’un anunci d’apple:

Tant aquest vídeo com la conferència del Sr. Orozco m’inciten a molta reflexió, tant com a futura educadora i per tant amb el compromís d’educar els futurs adults a què dominin aquest tipus de competència, com tant per a mi com persona, per adonar-me més sobre aquests tipus de comunicació. No ens podem creure tot allò que veiem. 

Justament en aquest vídeo, que evidentment té una finalitat comercial, i d’això els d’apple són els reis del mercat, es justifica el fet de l’ús sistemàtic de la càmera del mòbil… insinuant que això justament és el que ajuda a cohesionar i emocionar la família, quan la realitat no sol ser aquesta… però ells ja s’avancen al problema i donen la seva lectura del món tecnològic i ens en volen convèncer.

Crec que a la comunicació audiovisual no se li dóna la importància que hauria de tenir. Com a futurs mestres hem de tenir clar que cal educar l’esperit crític i, si el tenen, aleshores aquesta competència comunicativa segur que ja la dominaran.

El rei més penjat

Youtube és el lloc web més utilitzat actualment pels usuaris d’internat per tal de pujar i compartir vídeos.

El vídeo que us penjo a continuació és el que vaig fer per al treball d’Identitat i territori, sobre l’obra de teatre Salats, explicat a l’entrada de COED. La singularitat és que està totalment editat amb YouTube:

Si voleu veure com es pot editar un vídeo de YouTube tenint en compte totes les possibilitats que ens ofereix, com per exemple posar-hi música, subtítols, transicions d’imatges i vídeos (que no ho he fet servir ja que n’hi ha molts i són molt curts), ajustar el volum de cada vídeo al teu gust, retocar les imatges, per unificar-les si són en formats molt diferents... 

i si no t‘ensurts clica aquesta ajuda.

Com ampliació crec que és molt interessant veure les facilitats que ens proporciona utilitzar aquesta eina a l’aula i treballar-hi fàcilment per:

1- Editar vídeos nostres o d’altres que trobem interessants directament al YouTube 

2- Afegir anotacions als nostres vídeos directament des del YouTube

3- Compartir els vídeos de forma privada amb els nostres alumnes, per tal de dur a terme diferents exercicis de classe.

4- Indicar el minut concret a partir del qual ens interessa el que es diu al vídeo, a partir de la URL. (afegint això al codi → &t=XXmYYs (sent XX els minuts i YY els segons). Per exemple el vídeo de més amunt si ens interessa només a partir del que diu el nom de l’autor, “jaume esquius” doncs a partir d’aquest enllaç ho trobarem sense la necessitat de que hagin de buscar-lo mitjançant el cursor. https://www.youtube.com/watch?v=vI2fdFgoqJ4&t=0m14s

5- Específicar el minut de començament d’un vídeo a través del codi de inserció. Així, si per exemple si volem insertar un vídeo al blog però desitgem que s’inicii des d’un punt determinat, cal que hi afegim &start=número de segons que volem saltar a l’inici, dins del codi d’inserció que ens proporciona el Youtube. Aquest el trobarem seguint els passos que es detallen en la següent imatge:

6- Reproduir el vídeo automàticament, sense haver de clicar el “Play”, afegint &autoplay=1 a l’URL del codi de inserció del vídeo de YouTube. 

7- Desactivar l’opció de vídeos relacionats per tal de què no ens despistin o simplement perquè no interessa que es vegin, desactivant l’opció de mostrar les suggerències dels vídeos quan es finalitzi la reproducció. 

8- Si veiem un vídeo que ens sembla interessant penjat al YouTube el podem descarregar. 

9- Penjar un vídeo a YouTube des del nostre mòbil-

10- Subscriure’ns via RSS a canals de vídeos educatius del YouTube.

Tot i que evidentment aquest és un lloc web que jo coneixia i havia utilitzat infinites vegades per descarregar-me i visionar vídeos de la xarxa, m’ha sorprès veure les possibilitats que té i que no m’havia plantejat mai, com per exemple editar-ne de meus, i de manera tan àgil

PDI i IPAD

El passat 15 de novembre vam assistir a una conferència a la facultat sobre les PDI i les tauletes a l’aula per aprendren més i conèixer-les més a fons.

La conferència es va dividir en 2 parts, la primera, a càrrec del ponent Miquel Amors que explicava les PDI, i la segona a càrrec de dos mestres, la Maria Palet i en Jordi Bigas, que ens van explicar la importància de les taules com a noves tecnologies a l’aula i l’ús que en feien a l’escola on treballen, Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat. Per acabar, hi ha haver un torn de preguntes. Així, doncs aquesta entrada la dividiré en dues parts, a la primera part hi explicaré les PDI i en la segona les tauletes i els Ipads, sempre basant-me amb la xerrada que van fer-nos els especialistes esmentats. 

1a Part:

Saber què són les PDI, com a futurs mestres és molt important, ja que n’hi ha a la majoria d’aules d’una escola; són eines molt potents i hem d’aprendre a treure’ls-hi el màxim rendiment possible. 

Les PDI (Pissarres Digitals Interactives), són un dispositiu de presentació que interactua amb l’ordinador. A traves d’un videoprojector podem mostrar, manipular i controlar les imatges de l’ordinador mitjançant un llapis o marcador o amb el dit. Per tant, els element que interaccionen entre si són: l’ordinador, el videoprojector, la pantalla o superfície de protecció, el programari i essencialment la persona que en fa ús. 

Per ampliar dir que hi ha una aplicació anomenada Notebook, que és una pissarra en blanc. És un programa informàtic que cal obrir a l’ordinador connectat al projector multimèdia i el que fa és convertir la nostra PDI en una pissarra en blanc i aleshores hi podrem escriure, dibuixar, mecanografiar, i afegir-hi continguts d’altres pàgines. Per exemple, i per tal de practicar aquesta eina, vaig fer un petit mapa conceptual amb alguns conceptes treballats a GITIC.

 

Amb el software de Notebook podem crear, organitzar, guardar, imprimir i compartir notes des de l’ordinador o la pantalla.

Per a començar a treballar amb la pissarra Smat Board, cal que instal·lem aquesta aplicació a l’ordinador en el que vulguem treballar perquè aquest pugui interactuar amb la pissarra digital, encara que aquesta aplicació també ens pot ser útil sense la necessitat de projectar-ho desprès a la pissarra. Us ho haureu d'intal·lar

Altres recursos interessant per a la PDI són:

- ALEXANDRIA, que és una biblioteca de recursos digitals, amb materials per a la PDI, que crec que és molt interessant per conèixer més recursos. 

- TICHING, que és un cercador de recursos educatius

- GENMAGIC, trobem recursos multimèdia organitzat per àrees i nivells. 

- reportEDUCACIÓ, amb servei educatiu del Baix Llobregat 

- ESPURNA, un portal amb continguts

per reflexionar...

 

Aquesta frase, que van dir a la xerrada em porta a mi a una reflexió i és que les PDI, són unes eines molt potents en el procés d’aprenentage però que hem de saber fer funcionar en el moment oportú fent que ens nens també en siguin partíceps d’aquesta eina. 

A més aquesta eina es pot fer servir quan es treballa per racons

Pel que fa la Notebook m’agradaria ressaltar que és possible treballar amb la pantalla que ens permet l’ordinador sense necessàriament tenir connexió amb la pissarra i això ens permet preparar vàries pantalles a l’ordinador i guardar-les en un fitxer i així tenir-ho preparat per quan estiguem davant la pissarra amb els nostres alumnes. 

2a part: 

per tal d’ampliar i i que coneguéssim més sobre la gran mutiltud d’usos que podem donar a als IPAD i les tauletes digitals, a la xerrada ens van recomanar algunes aplicacions per IPads:

- MATH 3-4 (per educació infantil)

- PuppetPads (per a cicle inicial)

- RUSHOUR (depèn del nivell)

- EDUCAPLAY (per crear les nostres pròpies aplicacions). 

Un vídeo que parla de dues empreses

- Arquinauta, amb l’aplicació ABC KIDS (per educació infantil)

- BUBBLE BOOKS (dissenya contes infantils)

us deixo el vídeo que en parla més específicament

per reflexionar, per una banda un altre tuit que vaig fer durant la xerrada sobre el que va dir un dels conferenciants i que trobo interessant:

Com a reflexió final, dir que amb les aplicacions que us he presentat, així com també amb el vídeo, queda palès que cada vegada tots plegats estem més introduïts en aquest món tecnològic i que no podem quedar-nos-en al marge si volem estar al dia i treballar amb els nostres futurs alumnes.