Digital

Segons Guillem Orozco, un professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic. 

Ens afirma que cal tenir present que no pel fet de ser audiència ja tinguem les capacitats necessàries per saber interpretar allò que veiem i/o escoltem. Tots som audiència, és una afirmació obvia però alhora no ho és tant, i ell ho compara amb el fet de ser home o dona. 

L’audiència per internet queda més clara. Hi ha la creença que una imatge és universal, que tots sabem interpretar-la directament, a diferència d’un ordinador, en què cal aprendre a fer funcionar els programes, saber-ne els seus codis. No és veritat que tot ho sapiguem fer, per interpretar qualsevol imatge requereix un entrenament, per tal que no passi que acabem donant més importància a una cosa o menystenim a una altra. D’aquí ve la manipulació, el fet de poder modificar una imatge en diferents plans, per exemple, per fer-te fixar en una cosa i no no en una altra. Aleshores ja no es representa la realitat sinó que se’n fa una representació interessada. Si no tens un entrenament, creus que ho saps interpretar i que tens una visió adequada d’allò que s’està emetent. Però cal educar l’esperit critic. Pots representar una cosa de moltes maneres diferents i manipular el punt de vista dels qui reben la informació. 

Aquesta educació, no només s’ha de donar a l’escola sinó en molts àmibits. Hi intervenen molts factors, però els principals són les dues institucions educatives per excel·lència, l’escola i la família, que són els dos grans pilars del desenvolupament de l’infant, però també ho són els mitjans, tot i que a menor escala. En última instància el què un infant miri a les pantalles, tant des de casa com des de l’escola, estarà pautat, però seran els mitjans qui ofertaran aquestes pantalles, per tant els mitjans de comunicació han de reconèixer la seva responsabilitat i no se’n poden evadir. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme, com és la d’educar, ja que si un nen està a casa sense adults, potser n’acabi fent un abús, per tant cal obligar als mitjans a què assumeixin aquesta responsabilitat i actuïn adequadament. Sobretot el nen i l’adolescent són els més influenciables. Veiem doncs que família i l’escola van molt lligades i han co-educar els infants, perquè al final, la tele també té els seu propis interessos i ens fa veure allò que vol que vegem. 

A les pantalles no s’hi veu tot, hi ha una producció al darrere, és interessant ensenyar com s’ha fet tota aquesta, per així veure més enllà del que es veu en una pantalla. El que vindria a ser el MAKKING OFF (interessant el maquillatge, vestuari…) 

Hem de dotar d’instruments als nens, em refereixo a instruments tecnològics, per tal que amb aquesta dotació es complementi tota la instrucció pedagògica. Sovint tot allò que ve a la imatge, és un complement del que ha dit el professor, però s’hauria de tendir a donar molta més rellevància a tota la lògica instrumental i no només a partir de les lectures i representacions que es faran d’aquesta. S’han de fer reflexions i se li ha d’ensenyar a construir aquests coneixements. Actualment la perspectiva pedagògica està molt desaprofitada, les tecnologies es veuen només com una cosa fàcil a l’abast, però no s’hi acaba d’aprofundir com a eina pedagògica instrumental. 

Hem de fer una alfabetittzació completa dels mitjans de comunicació per tal d’establir una pedagogia de cadascun d’ells, un camp d’acció pedagògica de pensament i de diferents pedagogies, amb unes competències per posar a prova si sabem veure, interpretar i dominar el mitjà programatori i comunicatiu. Actualment aprenem d’una manera autodidacta però que ens permet avançar a passos agegantats. Amb tot, hem de ser conscients que no naixem amb un xip posat sinó que necessitem el suport d’un professional, d’algú que ens orienti a través d’un procés educatiu. Els infants d’ara són producte de més avenços per les situacions que hem anat veient.

Com a aprofundiment sobre aquesta entrada, he buscat un vídeo d’un anunci d’apple:

Tant aquest vídeo com la conferència del Sr. Orozco m’inciten a molta reflexió, tant com a futura educadora i per tant amb el compromís d’educar els futurs adults a què dominin aquest tipus de competència, com tant per a mi com persona, per adonar-me més sobre aquests tipus de comunicació. No ens podem creure tot allò que veiem. 

Justament en aquest vídeo, que evidentment té una finalitat comercial, i d’això els d’apple són els reis del mercat, es justifica el fet de l’ús sistemàtic de la càmera del mòbil… insinuant que això justament és el que ajuda a cohesionar i emocionar la família, quan la realitat no sol ser aquesta… però ells ja s’avancen al problema i donen la seva lectura del món tecnològic i ens en volen convèncer.

Crec que a la comunicació audiovisual no se li dóna la importància que hauria de tenir. Com a futurs mestres hem de tenir clar que cal educar l’esperit crític i, si el tenen, aleshores aquesta competència comunicativa segur que ja la dominaran.