Per saber com ens veuen des de fora, quina impressió causem… el millor és demanar-ho directament i amb una mica de sort n’obtindrem una descripció; aquesta, a banda de ser més objectiva o més subjectiva, haurà de tenir una estructura, per tal que pugem entendre-la... Bé... anem a pams i intento explicar-me, a veure si així ens entenem:
Què és la descripció?
És un mode d’organització del discurs que pretén representar, lingüísticament, no només persones, sinó qualsevol aspecte de la realitat; ja sigui concret o abstracte: animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.
Mitjançant seqüències descriptives es proporciona informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, així com del grau d’importància que atorguem a ordenar estríctament la informació.
La seqüència descriptiva sol ser la dominant d’un text, però en la major part dels textos apareix combinada amb altres seqüències. En l’àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal, que són part essencial de la representació del món de ficció.
Així doncs podem distingir dues classes de descripció:
La subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’aspecte que descriu. Sol tenir una finalitat estètica.
L’objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i es limita a descriure amb la major precisió possible les característiques de l’aspecte que s’està descrivint. Aquest tipus de descripció és la que trobem en els textos acadèmics i científics.
En un text científic, l’ordre és essencial i s’ha utilitzar necessàriament un estil objectiu, clar i concís. Primer s’ha de fer un establiment del tema fent una presentació de l’objecte com un tot, després s’ha de fer la caracterítzació distingint les qualitats, propietats i parts de l’objecte i, per últim, s’ha de establir una relació amb el món exterior pel que fa l’espai i el temps, així com pel que fa les associacions múltiples amb altres móns i objectes.
Com fer una bona descripció?
- Idear (explorar la situació): cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l’objecte de la descripció.
- Ordenar la informació obtinguda (esquema estructural): el grau de complexitat pot arribar a variar molt.
- Textualitzar (elaboració del text/discurs): en descripcions objectives s’adoptarà un llenguatge més concís, en canvi en descripcions subjectives i expressives segurament hi haurà moltes comparacions i metàfores.
Tècniques descriptives: utilitzar sintagmes nominals àmpliament adjectivats, verbs en present o imperfecte d’indicatiu, paraules que descriuen impressions sensorials, terminologia específica, definicions, enumeracions, recursos expressius…
Aprofundim una mica més en els models de descripcions amb alguns exemples:
CANÇONS: “El Gripau Blau” (personificació de l’animal), “Lila” (personalitat), “Pedro Navaja” (seqüencialització d’una tragèdia de baixos fons), “Com un puny” (sentiments), “Nit de Sant Joan” (festa).
I la meva seria “Paff, El drac màgic”
POESIA VISUAL: gran poeta d’aquest estil seria en Joan Brossa, com per exemple aquest poema “Tu”
POESIA CONVENCIONAL “Gernika” de Palau i Fabre i “Si parlo dels teus ulls” de Miquel Martí i Pol . El primer des de un punt de vista més objectiu i el segon més subjectiu.
La meva tria seria “Conte metafísic” de Joan Margarit
"Hi havia una vegada un home sol
que estimava una dona que no és.
Era de nit en la ciutat tranquil·la:
caminant pels carrers mentre mirava
les finestres enceses, el cel negre,
preguntava a la dona que no és:
de què et nodreixes?
I ella li deia: del dolor perdut.
Ara ell és un home que no és.
Abrigat amb el fred del seu amor,
mira la soledat, que ha esdevingut
l'únic real, i d'una gran tendresa."
NOVEL·LA: “El carrer estret” de Josep Pla, “Els homes que no estimaven les dones” de Stieg Larsson; “La tramuntana”, dins d’ “El geni del país”, de Josep Pla. La meva seria: “La Plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda
ASSAIG: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a “Relacions particulars”, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a “Grans catalans d’ara”, “Porqué tengo que ir a la escuela?” vist per Hartmut von Hentig. I us deixo amb Xesco Boix vist per Lluís Panyella
CONTE: "Abiyoyo", de Pete Seeger, però explicat i cantat per Xesco Boix. Tots els contes de Mercè Rodoreda
VÍDEO: Summercat, anunci d’Estrella Damm . Un vídeo de la dona estrangera:
Reflexió
M’adono que, un cop analitzades els dos tipus de descripcions, és quan aconseguim combinar-les totes dues, quan podem aconseguir una visió molt més fidel i interessant. En el treball d’Identitat i Territori, justament, per poder copsar i definir què és Salats, combinem la nostra descripció objectiva::
“Salats! és un espectacle teatral situat a l’època medieval que relata la història de la sal a Súria. Escrit per un guionista surienc, basat en us fets reals investigats per un estudiós surienc, i interpretat també per un elenc surienc, des de la primera vegada que va ser representat, ara fa 7 anys, es repeteix cada any. Es tracta d’una peça curta de teatre, música i dansa, que explica, dins dels actes de la fira medieval de Súria, en un context medieval, a l’aire lliure, una part de la història a través dels embolics amb la sal.”
amb la descripció subjectiva que ens aporten els actors de l’espectacle:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada