Oral vs Escrit

Oral i/o escrit: una manera d’abordar aquests dos codis tan iguals i alhora tan diferents seria a partir de les seves característiques contextuals i textuals.

1- CONTEXTUALS, les que es refereixen al context.

2- TEXTUALS, les que es refereixen al missatge de la comunicació, el text.

1- No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral o l’escrit, perquè avui dia, el desenvolupament tecnològic dels últims anys, ha acceptat els 2 codis. Per exemple, amb el telèfon, per parlar a distància, l’oral actualment avantatja a l’escrit, que mentre que abans només es podia fer mitjançant les cartes, per escrit. Però ara, alhora, amb el whatsapp, que juga amb una escriptura que dóna immediatesa, es fa servir més que les trucades. La diferència principal és que un és un canal auditiu (l’oral) i l’altre és visual (l’escrit). El primer es percep successivament, és espontani, immediat i efímer. En canvi el segon es percep simultàniament i es tracta d’una comunicació més elaborada, diferida en el temps i duradora. A més a més aquest últim, l’escrit, fa poc ús de codis no-verbals, serien els referents a la disposició de l’espai, a diferència de l’oral el qual juguen un paper molt important, gairebé més que el llenguatge en si. En l’oral es duu a terme una interacció durant l’emissió del text, i el context extralinguístic també rep una importància molt gran, a diferència de l’escrit, on el context és poc important i no hi ha interacció durant la composició, l’escriptor no pot conèixer la reacció del lector.

2- Pel que fa a les característiques textuals, la literatura s’ha centrat bàsicament amb l’ortografia i la fonètica, és a dir, en el so i la grafia, però hi ha ha altres aspectes molt importants també com serien l’adequació, la coherència i la cohesió.

L’escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents a l’oral. Les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals, de forma que l’escriptor ha d’utilitzar recursos lingüístics d’adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.

Quan l’oral i l’escrit s’interelacionen, per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit, hem d’aclarir quina relació s’estableix entre ambdós. Trobem dues versions globals i complementàries que ho han estudiat: G.Vigner, qui ho analitza des de l’òptica de la didàctica de la llengua i alhora presenta tres models que es corresponen en tres concepcions de l’ensenyament de la llengua: el primer seria la construcció del model normatiu que cal seguir i aprendre; el segon es basa en un model més modern, en el qual l’oral és primordial i l’escrit el subordina; i finalment un tercer model que diu que l’oral i l’escrit són totalment autònoms i diferents; i és aquest darrer, el que defensa Vigner, el que pensa que la producció i la comprensió de l’escrit, no depèn de l’oral. Per tant defensa que cal tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.

L’altre autor, Scinto, també proposa tres models diferents entre relació oral i escrit, i els analitza des de una òptica psicoanalista. El primer veu l’oral com a a manifestació primera i principal del llenguatge i a l’escrit com una mera transcripció gràfica de l’oral, però no es pot considerar un més primordial i natural que l’altre. El segon model és l’extrem oposat, que diu que són independents l’un de l’altre. El tercer model, que és el que defensa Scinto, diu que tots dos comparteixen característiques estructurals comunes però que alhora tenen funcions distintes i complementàries.

Per tant tots dos tenen una visió semblant, ja que defensen que l’autonomia de l’oral respecte l’escrit, ja sigui des de l’òptica didàctica de l’expressió escrita, com defensa Vigner, o bé des de l’òptica dels camp de la psicolingüística tal i com defensa Scinto. Ambdós suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar-se i comunicar idees. També els dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua. Tots dos comparteixen unes característiques o propietats iguals. Per una bada trobem les descriptives, que expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic (l’adequació, la coherència i la cohesió) i per l’altra hi trobem les perspectives, les quals ens determinen normes d’ús (la correcció i la variació).

Com a exercici per a aprofundir en aquesta premisa “oral vs escrit”, he seleccionat el poema “Amb música ho escoltaries potser millor” de Salvador Espriu, un text que neix com a text escrit però que, alhora, està pensat i concebut per a ser recitat i pren una dimensió oral. En l’exercici he volgut confrontar el text inicial

Et diré sempre la veritat.

I si et parlo tan sovint de la meva

quotidiana, solitària mort,

i amb cruel accent carrego

aquesta única síl·laba

del meu petit saber,

és sols perquè m'agradaria que sentissis

dintre teu, ben endins, on acaba

el fred camí al teu darrer sepulcre,

com humilment, silenciós,

t'estimo.

Veus? El suau vent a l'herba,

i tu i jo, una dona i un home,

i tots els noms de tan fràgil bellesa,

i aquesta tarda per a nosaltres

potser immortal.

Però no vols endevinar mai als meus ulls

qui sóc jo, com sóc jo, i ara m'omples

de buida, densa, sorollosa

argila de paraules,

fins a fer-ne un insalvable mur,

aquest curt pas

que ja del tot em separa

de tu.

amb la lectura que en fa el seu propi autor, acompanyat d’una música (que ja seria un altre tipus de llenguatge, el musical, que ara no seria el tema).

i després la lectura que en faig jo mateixa com a un exercici de classe

Com a reflexió final, i prenent l’exercici com a referència, no em veig en cor d’arribar a cap “veredicte” en la confrontació… penso que els dos codis són molt interessants i no els interpreto com a excloents sinó tot al contrari, es complementen i s’alimenten mútuament; jo no sabria dir com m’agrada més el poema, si escrit o recitat, i evidentment es susceptible de ser interpretat de moltíssimes maneres, tantes com intèrprets s’hi afrontin, però en qualsevol cas sempre hi ha d’haver la feina prèvia d’entendre’l i interpretar-lo per finalment poder recitar-lo transmetent emocions, que és per a mi la finalitat de qualsevol text/recital poètic..